Les divises

Revaluació i devaluació d'una moneda

MORELL, Ramon ( 2009). Economia a l'abast. Editorial Fonoll, Juneda 2009. pàg 82

• La Balça de Pagaments( que inclou la Balança per Compte Corrent) ens diu que si per un país ha exportat molt, augmenta les reserves de divises; si ha importat molt, les disminueïx.
  • Si sóc espanyol i exporto (venc) fruita fresca a EEUU, el client em pagarà amb dólars. aquests dólars aniran al banc central que imprimirà euros i m'els ingressarà al compte corrent. Per tant hi ha un augment de la massa monetaria i, això porta inflació. Per tant cal revaluar la moneda.
  • Si els espanyols comprem més a l'estranger del que venem, el Banc Central anirà perdent dólars o altres divises i caldrà davaluar la moneda per que ens comprin els nostres productes a més bon preu.

PASTOR, Alfred (2011). La ciencia humilde. Ares i Mares, Barcelona 2011

Pàg.199

La productivitat és un factor de prime orde per l'apreciació de la seva moneda

• Si un país augmenta la seva productivitat, EEUU, per exemple els empresaris poden reduÏr els costos dels productesi abaixar-ne el preu. Per tant, si amb 10 $ es podia comprar un producte, ara es podrà fer amb 8$ i per tant el dolar té més valor.
• Podem entendre que els europeus demandarien dólars per comprar productes americans, i l'augment de la demanda faria revaluar la moneda.

Com funciona el mercat de divises

Veure: http://www.elpais.com/articulo/economia/CNMV/alerta/mercados/divisas/elpepieco/20111206elpepieco_10/Tes

• No té, com la borsa, una localització ni un ens que el reguli (per exemple, la Comissió Nacional del Mercat de Valors)
• Hi ha bancs (per exemple, el Deuchte Bank, especialitat en mercat de divises.
• Actualment hi ha entitats i pàgines web que s'ofereixen a particulars per a invertir-hi. Aquests intermediaris també negocien entre elles.

Per què cal teni divises?

Cal que els bancs centrals tingin divises. UN exemple del que comporta no tenir-né seia el Cas del Vietnam, país que creix però que no sempre en disposa i això, es diu, és un inconvenient segons el següent article del El País.

http://www.elpais.com/articulo/empresas/sectores/Vietnam/refugio/fabricante/espanol/elpepueconeg/20120108elpnegemp_6/Tes

El valor de les monedes

OLIER, Eduardo: Geoeconomia (2011) Pearson (Prentice Hall), Madrid 2012 pàg 58

• Ja sabem que el valor dee les monedes obeeix a l'oferta i la demanda. SI un país ven molt, com USA, tindrà molta demanda d'aquesta moneda per comprar-ne els seus productes.
• Ara bé: pot ser que aquest país tingui inflació, per tant, l'encariment de la seva producció provocarà menys compres i per tant menys demanda de la seva moneda.

OLIER, Eduardo: Geoeconomia (2011) Pearson (Prentice Hall), Madrid 2012 pàg 206

"Las divisas tiene estrecha relación con la economía que las sustenta; y por otro lado se referncian entre si por el valor que les da el propio mercado (...) Una divisa serà fuerte y su valor consistente si la economia que lo sustenta lo es. Lo que viene a significar que gran part del circuito monetario se invierte en economía real: infraestructuras, investigación, sanidad, desarrollo de mercados y productos, etc.(...) les divises poden comprar-se al mercat FOREX (...)

Les divises

Revaluació i devaluació d'una moneda

MORELL, Ramon ( 2009). Economia a l'abast. Editorial Fonoll, Juneda 2009. pàg 82

• La Balça de Pagaments( que inclou la Balança per Compte Corrent) ens diu que si per un país ha exportat molt, augmenta les reserves de divises; si ha importat molt, les disminueïx.
  • Si sóc espanyol i exporto (venc) fruita fresca a EEUU, el client em pagarà amb dólars. aquests dólars aniran al banc central que imprimirà euros i m'els ingressarà al compte corrent. Per tant hi ha un augment de la massa monetaria i, això porta inflació. Per tant cal revaluar la moneda.
  • Si els espanyols comprem més a l'estranger del que venem, el Banc Central anirà perdent dólars o altres divises i caldrà davaluar la moneda per que ens comprin els nostres productes a més bon preu.

PASTOR, Alfred (2011). La ciencia humilde. Ares i Mares, Barcelona 2011

Pàg.199

La productivitat és un factor de prime orde per l'apreciació de la seva moneda

• Si un país augmenta la seva productivitat, EEUU, per exemple els empresaris poden reduÏr els costos dels productesi abaixar-ne el preu. Per tant, si amb 10 $ es podia comprar un producte, ara es podrà fer amb 8$ i per tant el dolar té més valor.
• Podem entendre que els europeus demandarien dólars per comprar productes americans, i l'augment de la demanda faria revaluar la moneda.

Com funciona el mercat de divises

Veure: http://www.elpais.com/articulo/economia/CNMV/alerta/mercados/divisas/elpepieco/20111206elpepieco_10/Tes

• No té, com la borsa, una localització ni un ens que el reguli (per exemple, la Comissió Nacional del Mercat de Valors)
• Hi ha bancs (per exemple, el Deuchte Bank, especialitat en mercat de divises.
• Actualment hi ha entitats i pàgines web que s'ofereixen a particulars per a invertir-hi. Aquests intermediaris també negocien entre elles.

Per què cal teni divises?

Cal que els bancs centrals tingin divises. UN exemple del que comporta no tenir-né seia el Cas del Vietnam, país que creix però que no sempre en disposa i això, es diu, és un inconvenient segons el següent article del El País.

http://www.elpais.com/articulo/empresas/sectores/Vietnam/refugio/fabricante/espanol/elpepueconeg/20120108elpnegemp_6/Tes

El valor de les monedes

OLIER, Eduardo: Geoeconomia (2011) Pearson (Prentice Hall), Madrid 2012 pàg 58

• Ja sabem que el valor dee les monedes obeeix a l'oferta i la demanda. SI un país ven molt, com USA, tindrà molta demanda d'aquesta moneda per comprar-ne els seus productes.
• Ara bé: pot ser que aquest país tingui inflació, per tant, l'encariment de la seva producció provocarà menys compres i per tant menys demanda de la seva moneda.

OLIER, Eduardo: Geoeconomia (2011) Pearson (Prentice Hall), Madrid 2012 pàg 206

"Las divisas tiene estrecha relación con la economía que las sustenta; y por otro lado se referncian entre si por el valor que les da el propio mercado (...) Una divisa serà fuerte y su valor consistente si la economia que lo sustenta lo es. Lo que viene a significar que gran part del circuito monetario se invierte en economía real: infraestructuras, investigación, sanidad, desarrollo de mercados y productos, etc.(...) les divises poden comprar-se al mercat FOREX (...)

La crisi mundial de 1929 ("Crack "del 29)

Mètode 1: compra de títols amb pagament a termini
Un agent de Borsa ofereix a un inversor la proposta de invertir a, per exemple, General Elèctric, empresa que, diuen totes les veus, pujarà molt de valor.

• L'inversor disposa de 5.000 dòlars per invetir
• L'agent aconsella invertir-ne 50.000, quantitat que l'inversor no té a l'abast.
• Si l'inversor,però,  deixa els 5000 dòlars com  fiança, l'agent li permet la compra de 50.000 dòlars en accions.
• Wall Sreett permet el pagament de les accions a terminis: el de  50.000 acaba al final del trimestre.
• Es calcula que els 50.000 dòlars  d'accions valdran 70.000  ja el proper més, abans que acabi el trimestre, pronòstic que es complirà:
• L'inversor vendrà les accions al primer més i obtindrà 20.000 dòlars (70.000-5000=20.000)
• Per tant, haurà guanyat 20.000 sense posar-hi res a canvi.
• No ens han d'estranyar aquestes facilitats de pagament. A la nostra crisi immobiliaria, es van permetre venciments d'hipoteques a 50 any. Es considera que una  hipoteca no ha de suposar més del 30% del cost mensual familiar, cosa que tampoc es va complir en moltes ocasions. Es van taxar hipoteques per sobre del seu valor,... 

Mètode 2: compra amb aportacions d'entitats financeres.

• L'agent esperona a l'accionista a invertir 100.000 dòlars.
• Ara, l'agent de borsa fa d'intermediari entre l'inversor  i una entitat financera, de la qual n'obté un préstec de 80.000. Sumem 80.000+20.000(de l'anterior operació borsària) , que permeten comprar 1.000.000 de dòlars, en accions.
• El venciment del préstec també és a terminis.
• Succeïx com en el cas anterior: es venen les accions abans del venciment del préstec, i sempre amb guanys, degut a l'espiral borsària.
• L'agent de borsa hi guanya una comissió per cada préstec. Els bancs cobren interessos..

Mètode 3: inversions amb els "trusts"

• Els bancs començen a pujar els interessos, que passaran del 7-8% al 12.
• No obstant, la demanda de préstec per a invertir a borsa no afluixa.
• Mols bancs d'altres països també participen d'aquesta especulació borsària.
• Alguns treballadors i empresaris deicideixen fins i tot deixar de treballar en lloc d'invertir i comprar més maquinària, expandir-se per altres països o diversificar els negocis.
• Com que la rendabilitat és del 25%  i no es creaven noves empreses per invertir, es van crear empreses sense cap activitat productiva: sols es dedicaven a invertir en borsa

TRÍAS DE BES, Fernando: El hombre que cambió ssu rosa por un tulipan. Bocket, Ediciones Temas de Hoy, Editorial Planeta, Madrid 2010

La crisi mundial de 1929 ("Crack "del 29)

Mètode 1: compra de títols amb pagament a termini
Un agent de Borsa ofereix a un inversor la proposta de invertir a, per exemple, General Elèctric, empresa que, diuen totes les veus, pujarà molt de valor.

• L'inversor disposa de 5.000 dòlars per invetir
• L'agent aconsella invertir-ne 50.000, quantitat que l'inversor no té a l'abast.
• Si l'inversor,però,  deixa els 5000 dòlars com  fiança, l'agent li permet la compra de 50.000 dòlars en accions.
• Wall Sreett permet el pagament de les accions a terminis: el de  50.000 acaba al final del trimestre.
• Es calcula que els 50.000 dòlars  d'accions valdran 70.000  ja el proper més, abans que acabi el trimestre, pronòstic que es complirà:
• L'inversor vendrà les accions al primer més i obtindrà 20.000 dòlars (70.000-5000=20.000)
• Per tant, haurà guanyat 20.000 sense posar-hi res a canvi.
• No ens han d'estranyar aquestes facilitats de pagament. A la nostra crisi immobiliaria, es van permetre venciments d'hipoteques a 50 any. Es considera que una  hipoteca no ha de suposar més del 30% del cost mensual familiar, cosa que tampoc es va complir en moltes ocasions. Es van taxar hipoteques per sobre del seu valor,... 

Mètode 2: compra amb aportacions d'entitats financeres.

• L'agent esperona a l'accionista a invertir 100.000 dòlars.
• Ara, l'agent de borsa fa d'intermediari entre l'inversor  i una entitat financera, de la qual n'obté un préstec de 80.000. Sumem 80.000+20.000(de l'anterior operació borsària) , que permeten comprar 1.000.000 de dòlars, en accions.
• El venciment del préstec també és a terminis.
• Succeïx com en el cas anterior: es venen les accions abans del venciment del préstec, i sempre amb guanys, degut a l'espiral borsària.
• L'agent de borsa hi guanya una comissió per cada préstec. Els bancs cobren interessos..

Mètode 3: inversions amb els "trusts"

• Els bancs començen a pujar els interessos, que passaran del 7-8% al 12.
• No obstant, la demanda de préstec per a invertir a borsa no afluixa.
• Mols bancs d'altres països també participen d'aquesta especulació borsària.
• Alguns treballadors i empresaris deicideixen fins i tot deixar de treballar en lloc d'invertir i comprar més maquinària, expandir-se per altres països o diversificar els negocis.
• Com que la rendabilitat és del 25%  i no es creaven noves empreses per invertir, es van crear empreses sense cap activitat productiva: sols es dedicaven a invertir en borsa

TRÍAS DE BES, Fernando: El hombre que cambió ssu rosa por un tulipan. Bocket, Ediciones Temas de Hoy, Editorial Planeta, Madrid 2010