Les costes tenen zones d'aigües poc profundes amb pesca abundant. A més llunyania hi trobem els combustibles fòssils.

MONROE;J.S; WICANDER, R.; POZO, M: Geologia. Editorial Paraninfo. Australia, Canadà, España, EEUU, México, Reino Unido, Singapur. 2006 (Biblioteca de Vic)
COENRAADS, Robert R; KOIVULA, John I: Geològica. Editorial H.F. Ullman, 2008

Les voreres costa-oceà consten de tres parts:

• Plataforma continental: és la part que primer trobem, si anem de terra a mar. Fa entre 16milions i 10 mil anys estava emergida. És una zona granítica, a diferència de la plataforma oceànica (plana abisal en el dibuix) que és de bassalt i gabro. La plataforma pot ser molt extensa o poc extensa (cas de la Península Ibérica)
• Talús continental:esglaó pronunciat. A vegades és molt pronunciat, doncs parteix d'una fossa marina.
• Conca oceànica profunda (o plana abisal)

A la plataforma continental és on es troba el 80% de la pesca mundial, docs és la zona que disposa de nutrients.El peu del talús és una zona sedimentària i és on hi ha les majors reserves de petroli i gas. Allà és on es depositaren restes orgànics que van descompondre's fins a convertir-se en combustibles fòssils. Aquests combustibles, quedaren barrejats amb fangs i coberts dels esmentats sediments marins. En els llacs (molts provenen de falles) del passat, també s'han pogut crear combustibles fòssils.

Les costes tenen zones d'aigües poc profundes amb pesca abundant. A més llunyania hi trobem els combustibles fòssils.

MONROE;J.S; WICANDER, R.; POZO, M: Geologia. Editorial Paraninfo. Australia, Canadà, España, EEUU, México, Reino Unido, Singapur. 2006 (Biblioteca de Vic)
COENRAADS, Robert R; KOIVULA, John I: Geològica. Editorial H.F. Ullman, 2008

Les voreres costa-oceà consten de tres parts:

• Plataforma continental: és la part que primer trobem, si anem de terra a mar. Fa entre 16milions i 10 mil anys estava emergida. És una zona granítica, a diferència de la plataforma oceànica (plana abisal en el dibuix) que és de bassalt i gabro. La plataforma pot ser molt extensa o poc extensa (cas de la Península Ibérica)
• Talús continental:esglaó pronunciat. A vegades és molt pronunciat, doncs parteix d'una fossa marina.
• Conca oceànica profunda (o plana abisal)

A la plataforma continental és on es troba el 80% de la pesca mundial, docs és la zona que disposa de nutrients.El peu del talús és una zona sedimentària i és on hi ha les majors reserves de petroli i gas. Allà és on es depositaren restes orgànics que van descompondre's fins a convertir-se en combustibles fòssils. Aquests combustibles, quedaren barrejats amb fangs i coberts dels esmentats sediments marins. En els llacs (molts provenen de falles) del passat, també s'han pogut crear combustibles fòssils.

Plaques tectòniques i canvis climàtics

COENRAADS, Robert R; KOIVULA, John I: Geològica.H.F. Ullman, 2008

Col·lisió i subducció

Les serralades més grans per la col·lissió de dues plaques. Al xocar, cap de les dues masses es pot enfonsar, de manera que les dues empenyen cap amunt, la qual cosa pot comportar el creixement d'uns 2 centímetres a l'any.
Es deformen com un plàstic, doncs gran part de les roques sediments originats als oceans (per això hi trobem fòssils).
Aquesta deformació està originada per una col·lisió de plaques continentals (l'Himalaya, els Alps, el Caucas, l'Hindu Kush...) o per una subducció , o sigui, quan una la placa oceànica, més pesada que la continental pel volum d'aigua que té a sobre, penetra dessota la continental. Les serralades de Nova Guinea, Filipines, Japó, Kamchatka i les Aleutines tindrien aquestes característiques.
Cal afegir-hi les serralades nord i sud americanes. També a l'arxipèlag indonesi hi ha uns serralada de subducció.
En aquest darrer cas, la fricció i desajustament de les dues plaques crea activitat volcànica.


Responsables de zones plujoses i zones desèrtiques
Les muntanyes controlen la pluviositat orogràfica. El vent humit i calent que procedeix del mar s'enfila per les muntanyes es refreda i precipita. L'aire que resta ja no té humitat quan va al cantó contrari de la serralada que esdevenen fins i tot desèrtiques, ja sigui la part nord de l'Himalaya o l'est dels Andes. Això passa també amb serralades petites, com la Great Dividing australiana, que converteix en desert quasi tota la illa.
Els grans rius del món neixen a les muntanyes i aporten enormes quantitats de sediments, com el Ganges, amb un pes de sediment tant gran que el sol s'enfonsen en forma de conca, cosa que propicia l'acumulació de més sediments.
Clima i altitud
Cada 300 metres d'alçada el clima varia entre 1 i 2 graus, tot i que cal dir que l'aire humit es refreda més lentament.

Plaques tectòniques i canvis climàtics

COENRAADS, Robert R; KOIVULA, John I: Geològica.H.F. Ullman, 2008

Col·lisió i subducció

Les serralades més grans per la col·lissió de dues plaques. Al xocar, cap de les dues masses es pot enfonsar, de manera que les dues empenyen cap amunt, la qual cosa pot comportar el creixement d'uns 2 centímetres a l'any.
Es deformen com un plàstic, doncs gran part de les roques sediments originats als oceans (per això hi trobem fòssils).
Aquesta deformació està originada per una col·lisió de plaques continentals (l'Himalaya, els Alps, el Caucas, l'Hindu Kush...) o per una subducció , o sigui, quan una la placa oceànica, més pesada que la continental pel volum d'aigua que té a sobre, penetra dessota la continental. Les serralades de Nova Guinea, Filipines, Japó, Kamchatka i les Aleutines tindrien aquestes característiques.
Cal afegir-hi les serralades nord i sud americanes. També a l'arxipèlag indonesi hi ha uns serralada de subducció.
En aquest darrer cas, la fricció i desajustament de les dues plaques crea activitat volcànica.


Responsables de zones plujoses i zones desèrtiques
Les muntanyes controlen la pluviositat orogràfica. El vent humit i calent que procedeix del mar s'enfila per les muntanyes es refreda i precipita. L'aire que resta ja no té humitat quan va al cantó contrari de la serralada que esdevenen fins i tot desèrtiques, ja sigui la part nord de l'Himalaya o l'est dels Andes. Això passa també amb serralades petites, com la Great Dividing australiana, que converteix en desert quasi tota la illa.
Els grans rius del món neixen a les muntanyes i aporten enormes quantitats de sediments, com el Ganges, amb un pes de sediment tant gran que el sol s'enfonsen en forma de conca, cosa que propicia l'acumulació de més sediments.
Clima i altitud
Cada 300 metres d'alçada el clima varia entre 1 i 2 graus, tot i que cal dir que l'aire humit es refreda més lentament.

Falles i rifts

COENRAADS, Robert R; KOIVULA, John I: Geològica. Editorial H.F. Ullman, 2008

Una falla és un trencament d'una part l'escorça terrestre. Un rift és laa depressió que pot formar aquest trencament.
N'hi ha de molt coneguts, com el Rift Walley que travessa totl'Àfrica

També ho és la falla de San Andrés, a California. Té milers de km. d'allargada i una part s'ha anegat (seria la lateral a la península de California). Ara queda alçada, però hem de suposar que tenia depressió, però la tectònica actual la fa crèixer ambdós costats.
La orogènia de la zona fa que los Àngeles tingui un desplaçament de 2,5 cm. anuals.
Una rift similar és la del conjunt de llacs allargats, entre ells el llac Ness a Escòcia, que formen una falla en prt sumergida.
Les depressions de les falles acaven convertint-se en llacs, on si deeposita matèria orgànica i sediments que , amb el pas del temps esdevindran petroli i gas.