Territorialitat i llengua, una font de conflictes?

MOSTERIN, Jesús (2008): La cultura de la libertad Editorial Espasa Calpe. Col·lecció Gran Austral, Madrid 2008
GUIBERNAU, Montserrat (1997):
Nacionalismes. L’Estat nació i el nacionalisme al segle XX Editorial Proa Barcelona 1977


La llengua Albert Einstein

 Mosterin considera que està fora de lloc la defensa del principi de territorialitat aplicat a la llengua. Les fronteres canvien, la emigració transforma les regions. ..A U S A, les paperetes electorals estan impreses en 30 llengües; a New Orleas els carrers estan retolats en castellà, francès i anglès. Molt diferent de països com Bèlgica. Canadà o Catalunya, amb legislacions específiques que vinculen la llengua amb el territori,elloc vincular la llengua amb les persones, com hauria de ser.

Montserrat Gibernau explica que aquelles persones que es manifesten "no-nacionalistes" no en fan cap defensa de la seva nació per la senzilla raó que ja la tenen consolidat el seu territori i no hi ha cap perill de disgregació. Podríem dir el mateix de la llengua, doncs aquells pobles que tenen una llengua minoritària en perill d'extinció o decreixement, necessitem emprar recursos i estratègies per a la supervivència.

No obstant, cal evitar excessos nacionalistes: "Prefereixo un país amb la seva llengua encara que no tingui llibertat, que no amb llibertat i sense llengua.",deia Edmoon de Valera, primer president de la Irlanda independent.

Territorialitat i llengua, una font de conflictes?

MOSTERIN, Jesús (2008): La cultura de la libertad Editorial Espasa Calpe. Col·lecció Gran Austral, Madrid 2008
GUIBERNAU, Montserrat (1997):
Nacionalismes. L’Estat nació i el nacionalisme al segle XX Editorial Proa Barcelona 1977


La llengua Albert Einstein

 Mosterin considera que està fora de lloc la defensa del principi de territorialitat aplicat a la llengua. Les fronteres canvien, la emigració transforma les regions. ..A U S A, les paperetes electorals estan impreses en 30 llengües; a New Orleas els carrers estan retolats en castellà, francès i anglès. Molt diferent de països com Bèlgica. Canadà o Catalunya, amb legislacions específiques que vinculen la llengua amb el territori,elloc vincular la llengua amb les persones, com hauria de ser.

Montserrat Gibernau explica que aquelles persones que es manifesten "no-nacionalistes" no en fan cap defensa de la seva nació per la senzilla raó que ja la tenen consolidat el seu territori i no hi ha cap perill de disgregació. Podríem dir el mateix de la llengua, doncs aquells pobles que tenen una llengua minoritària en perill d'extinció o decreixement, necessitem emprar recursos i estratègies per a la supervivència.

No obstant, cal evitar excessos nacionalistes: "Prefereixo un país amb la seva llengua encara que no tingui llibertat, que no amb llibertat i sense llengua.",deia Edmoon de Valera, primer president de la Irlanda independent.

L'envelliment de la població actual es deu a dues causes: la baixa natalitat i l'allargament de l'esperança de vida. Hi ha, però, altres factors socials i culturals

TRUIMEREE, Pierre Jean(1996) Las poblaciones del mundo Editorial Càtedra Madid 1997

Temps enrere, pels nostres avantpassats, tenir un fill era una inversió. Ara és una despesa, especial ment si tenim en compte l'allargament de l'edat de l'escolarització.

No necessàriament, però, és una qüestió econòmica. A França i d'altres països europeus, es pot observar que moltes vegades les famílies més prolífiques són les més humils. Això vol dir que hi ha altres aspectes socials, (com per exemple l'alliberament de la dona; una dona que ja no creu que la seva funció principal dins la família sigui la funció reproductora), que tenen un pes demogràfic essencial.

El paper de la dona sotmesa a l'home ha existit i exixteix, en tenim molts exemples. Un de poc conegut però colpidor és el que ha suposat molt patiment per a moltes dones xineses.

A Xina, fins 1911, la tradició manava embolcallar els peus de les nenes. Amb el temps, el peu s'empetitia i es deformava; els dits es curvaven cap endins i es trencaven . Aquests peus es consideraven molt bonics, però la noia quasi no pdia caminar ni sortir de casa.
La nova dona alliberada farà ús dels mètodes anticonceptius. Ja fa temps que hem entrat en la segona onada d'anticonceptius. Si en la primera predominava el coits interruptus, l'abstinència o els preservatius, en la segona predomina la pastilla, el DIU i l'avortament, que es va estendre per Europa com un element assolit gràcies a les reivindicacions feministes.

En alguns països, molt especialment els de la ex-URSS, i de l'est d'Europa, l'avotament s'ha usat de manera descontrolada, i en alguns països ha provocat mes naixements que morts. El cas de Romania és significatiu: el govern va arribar a prohibir l 'avortament.

Hi ha altres factors socials i culturals que expliquen l'extraordinari envelliment que patim. Els estudis superiors s'han allargat i han inflluit en el retard de la nupcialitat. A partir dels 80 es va produï r una forta caiguda de la nupcialitat i va fer que a França el 50% de dones no casades (no necessàriament sense fills) tenien 50 anys.

No només els canvis socials i culturals tenen influència demogràfica, si no també factors com els desplaçaments periurbans que comporten les noves ciutats difuses i que suposen un entrebanc mes per la conciliació de la vida laboral i familiar.

L'envelliment de la població actual es deu a dues causes: la baixa natalitat i l'allargament de l'esperança de vida. Hi ha, però, altres factors socials i culturals

TRUIMEREE, Pierre Jean(1996) Las poblaciones del mundo Editorial Càtedra Madid 1997

Temps enrere, pels nostres avantpassats, tenir un fill era una inversió. Ara és una despesa, especial ment si tenim en compte l'allargament de l'edat de l'escolarització.

No necessàriament, però, és una qüestió econòmica. A França i d'altres països europeus, es pot observar que moltes vegades les famílies més prolífiques són les més humils. Això vol dir que hi ha altres aspectes socials, (com per exemple l'alliberament de la dona; una dona que ja no creu que la seva funció principal dins la família sigui la funció reproductora), que tenen un pes demogràfic essencial.

El paper de la dona sotmesa a l'home ha existit i exixteix, en tenim molts exemples. Un de poc conegut però colpidor és el que ha suposat molt patiment per a moltes dones xineses.

A Xina, fins 1911, la tradició manava embolcallar els peus de les nenes. Amb el temps, el peu s'empetitia i es deformava; els dits es curvaven cap endins i es trencaven . Aquests peus es consideraven molt bonics, però la noia quasi no pdia caminar ni sortir de casa.
La nova dona alliberada farà ús dels mètodes anticonceptius. Ja fa temps que hem entrat en la segona onada d'anticonceptius. Si en la primera predominava el coits interruptus, l'abstinència o els preservatius, en la segona predomina la pastilla, el DIU i l'avortament, que es va estendre per Europa com un element assolit gràcies a les reivindicacions feministes.

En alguns països, molt especialment els de la ex-URSS, i de l'est d'Europa, l'avotament s'ha usat de manera descontrolada, i en alguns països ha provocat mes naixements que morts. El cas de Romania és significatiu: el govern va arribar a prohibir l 'avortament.

Hi ha altres factors socials i culturals que expliquen l'extraordinari envelliment que patim. Els estudis superiors s'han allargat i han inflluit en el retard de la nupcialitat. A partir dels 80 es va produï r una forta caiguda de la nupcialitat i va fer que a França el 50% de dones no casades (no necessàriament sense fills) tenien 50 anys.

No només els canvis socials i culturals tenen influència demogràfica, si no també factors com els desplaçaments periurbans que comporten les noves ciutats difuses i que suposen un entrebanc mes per la conciliació de la vida laboral i familiar.

Els bancs tindran que tornar els diners del rescat

http://economia.elpais.com/economia/2012/05/11/actualidad/1336732500_702749.html

Tindran que retornar 15.000 milions a un 10% d'interès

El minisre d'economia Luis de Guindos

 Les ajudes a la banca d'aquest maig del 2012, es donaran en forma de bons convertibles.Aquests bons funcionen com un préstec a tipus d'interès propers al 10% però es converteixen en accions en cas de dificultats. El reemborsament és a un termini de 5 anys