TRUIMEREE, Pierre Jean(1996)
Las poblaciones del mundo Editorial Càtedra Madid 1997
Temps enrere, pels nostres avantpassats, tenir un fill era una inversió. Ara és una despesa, especial ment si tenim en compte l'allargament de l'edat de l'escolarització.
No necessàriament, però, és una qüestió econòmica. A França i d'altres països europeus, es pot observar que moltes vegades les famílies més prolífiques són les més humils. Això vol dir que hi ha altres aspectes socials, (com per exemple l'alliberament de la dona; una dona que ja no creu que la seva funció principal dins la família sigui la funció reproductora), que tenen un pes demogràfic essencial.
El paper de la dona sotmesa a l'home ha existit i exixteix, en tenim molts exemples. Un de poc conegut però colpidor és el que ha suposat molt patiment per a moltes dones xineses.
A Xina, fins 1911, la tradició manava embolcallar els peus de les nenes. Amb el temps, el peu s'empetitia i es deformava; els dits es curvaven cap endins i es trencaven . Aquests peus es consideraven molt bonics, però la noia quasi no pdia caminar ni sortir de casa.
La nova dona alliberada farà ús dels mètodes anticonceptius. Ja fa temps que hem entrat en la segona onada d'anticonceptius. Si en la primera predominava el coits interruptus, l'abstinència o els preservatius, en la segona predomina la pastilla, el DIU i l'avortament, que es va estendre per Europa com un element assolit gràcies a les reivindicacions feministes.
En alguns països, molt especialment els de la ex-URSS, i de l'est d'Europa, l'avotament s'ha usat de manera descontrolada, i en alguns països ha provocat mes naixements que morts. El cas de Romania és significatiu: el govern va arribar a prohibir l 'avortament.
Hi ha altres factors socials i culturals que expliquen l'extraordinari envelliment que patim. Els estudis superiors s'han allargat i han inflluit en el retard de la nupcialitat. A partir dels 80 es va produï r una forta caiguda de la nupcialitat i va fer que a França el 50% de dones no casades (no necessàriament sense fills) tenien 50 anys.
No només els canvis socials i culturals tenen influència demogràfica, si no també factors com els desplaçaments periurbans que comporten les noves ciutats difuses i que suposen un entrebanc mes per la conciliació de la vida laboral i familiar.
