dimarts, 21 d’agost del 2012

I si sortíssim de l'euro?

DEHESA,Guillermo: No habrá una ruptura del euro.El País, 19/ 08/2012 (Adaptació)
ALCAIDE, Carmen: El precio de abandonar la moneda única.El País, 19/ 08/2012 (Adaptació)
SOROS, George::La tragedia de la Unión Europea. El País, 9/ 09/2012 (Adaptació).
.
 Segons de la Dehesa, les consequències que tindria aquesta ruptura serien:
Angela Merkel
  1. Els estats del nord, especialment Alemanya,  tindrien una apreciació de la seva moneda, que els faria menys competitius al encarir-se els preus de les seves exportacions. 
  2. Les monedes dels estats del sud es devaluarien respecte el dolar o l'euro: són països poc competitius i la seva producció es vendria sols si la seva moneda tingués poc valor. Aquesta situació portaria a la inflació i a la pèrdua del poder adquisitiu.
  3. La desparació de l'euro comportaria la desaparició del mercat únic, sense barreres arancelàries.
  4. Recessió mundial, doncs EEUU representa el 25%  del PIB (Producte Interior, Brut) mundial; l'a zona euro representa el 21% i el conjunt de la UE suposa el 27%. És a dir, les grans economies, afeblides, demanarien menys productes energètics, agraris, etc...Per tant, la demanda, decreixeria.
http://economia.elpais.com/economia/2012/08/17/actualidad/1345206773_671612.html

Segons Alcaide, aquestes podrien ser algunes conseqüències:
  1. Els dipòsits bancaris (diners invertits al banc més interessos, que es poden recuperar sols en un determinat termini de temps), accions, plans de pensions, etc...és a dir, tot allò invertit a nivell internacional, perdria valor instantàniament.
  2. Quan durant l'época franquista es practicaven les devaluacions, hi havia un empobriment respecte l'exterior, però no es notava per que els preus i els salaris no es movien. Ara, no està gens clar que els comerciants acceptessin la contenció de preus...És imprevisible.
  3. El deute públic pendent el tindríem que pagar en euros.
http://economia.elpais.com/economia/2012/08/17/actualidad/1345208152_037754.htm

Segons Soros:
"Si  Alemania saliera y dejara la moneda común en manos de los países deudores, el euro bajaría y la deuda acumulada se depreciaría en consonancia con la divisa. Prácticamente todos los arduos problemas actuales se disiparían. Los países deudores recuperarían la competitividad; su deuda disminuiría en términos reales y, con el control del BCE, la amenaza de suspensión de pagos se disiparía. Sin Alemania, la zona del euro no tendría dificultad para dar el giro de 180 grados para el que, de lo contrario, necesitaría el consentimiento de la Canciller Merkel".

http://elpais.com/elpais/2012/09/06/opinion/1346961403_177822.html

    I si sortíssim de l'euro?

    DEHESA,Guillermo: No habrá una ruptura del euro.El País, 19/ 08/2012 (Adaptació)
    ALCAIDE, Carmen: El precio de abandonar la moneda única.El País, 19/ 08/2012 (Adaptació)
    SOROS, George::La tragedia de la Unión Europea. El País, 9/ 09/2012 (Adaptació).
    .
     Segons de la Dehesa, les consequències que tindria aquesta ruptura serien:
    Angela Merkel
    1. Els estats del nord, especialment Alemanya,  tindrien una apreciació de la seva moneda, que els faria menys competitius al encarir-se els preus de les seves exportacions. 
    2. Les monedes dels estats del sud es devaluarien respecte el dolar o l'euro: són països poc competitius i la seva producció es vendria sols si la seva moneda tingués poc valor. Aquesta situació portaria a la inflació i a la pèrdua del poder adquisitiu.
    3. La desparació de l'euro comportaria la desaparició del mercat únic, sense barreres arancelàries.
    4. Recessió mundial, doncs EEUU representa el 25%  del PIB (Producte Interior, Brut) mundial; l'a zona euro representa el 21% i el conjunt de la UE suposa el 27%. És a dir, les grans economies, afeblides, demanarien menys productes energètics, agraris, etc...Per tant, la demanda, decreixeria.
    http://economia.elpais.com/economia/2012/08/17/actualidad/1345206773_671612.html

    Segons Alcaide, aquestes podrien ser algunes conseqüències:
    1. Els dipòsits bancaris (diners invertits al banc més interessos, que es poden recuperar sols en un determinat termini de temps), accions, plans de pensions, etc...és a dir, tot allò invertit a nivell internacional, perdria valor instantàniament.
    2. Quan durant l'época franquista es practicaven les devaluacions, hi havia un empobriment respecte l'exterior, però no es notava per que els preus i els salaris no es movien. Ara, no està gens clar que els comerciants acceptessin la contenció de preus...És imprevisible.
    3. El deute públic pendent el tindríem que pagar en euros.
    http://economia.elpais.com/economia/2012/08/17/actualidad/1345208152_037754.htm

    Segons Soros:
    "Si  Alemania saliera y dejara la moneda común en manos de los países deudores, el euro bajaría y la deuda acumulada se depreciaría en consonancia con la divisa. Prácticamente todos los arduos problemas actuales se disiparían. Los países deudores recuperarían la competitividad; su deuda disminuiría en términos reales y, con el control del BCE, la amenaza de suspensión de pagos se disiparía. Sin Alemania, la zona del euro no tendría dificultad para dar el giro de 180 grados para el que, de lo contrario, necesitaría el consentimiento de la Canciller Merkel".

    http://elpais.com/elpais/2012/09/06/opinion/1346961403_177822.html

      diumenge, 19 d’agost del 2012

      Liberalisme: definició i crítica (segle XIX)

      RODRÍGUEZ BRAUN, Carlos; RALLO, Juan Ramón (2011):  El liberalismo no es pecado. Editorial Deusto, Barcelona 2011.

      Montesquiu, un dels
      grans pensadors
      que comparteix idees liberals
      Extracte del text publicat pel sacerdot català Félix Sardà i Salvany libertad  l  l'any 1884. Segons ell, els principis liberals eren: "la absoluta soberania del indivíduo con entera independencia de Dios y de su autoridad; soberania de la sociedad con absoluta independencia de lo que no nazca de ella misma; soberania nacional, es decir, el derecho del pueblo para legislar y gobernar con absoluta independencia de lo que no nazca de ella misma, expresada por el sufragio primero y por la mayoria parlamentaria despúes; libertad de pensamiento sin limitación alguna en política, en moral o en religión; libertad de imprenta, asimismo absoluta o insuficientemente limitada; libertad de asociación con iguales anchuras".

      Liberalisme: definició i crítica (segle XIX)

      RODRÍGUEZ BRAUN, Carlos; RALLO, Juan Ramón (2011):  El liberalismo no es pecado. Editorial Deusto, Barcelona 2011.

      Montesquiu, un dels
      grans pensadors
      que comparteix idees liberals
      Extracte del text publicat pel sacerdot català Félix Sardà i Salvany libertad  l  l'any 1884. Segons ell, els principis liberals eren: "la absoluta soberania del indivíduo con entera independencia de Dios y de su autoridad; soberania de la sociedad con absoluta independencia de lo que no nazca de ella misma; soberania nacional, es decir, el derecho del pueblo para legislar y gobernar con absoluta independencia de lo que no nazca de ella misma, expresada por el sufragio primero y por la mayoria parlamentaria despúes; libertad de pensamiento sin limitación alguna en política, en moral o en religión; libertad de imprenta, asimismo absoluta o insuficientemente limitada; libertad de asociación con iguales anchuras".

      divendres, 10 d’agost del 2012

      Les retallades no son cojunturals, si no sistèmiques

      KRUGMAN, Paul (2012).  Acabad ya con esta crisis!Editorial Crítica
      http://economia.elpais.com/economia/2012/04/27/actualidad/1335547220_456230.html 

      Segons Paul Kruman (Nobel d'economia 2008), la devaluació de la pesseta era una retallada encoberta de sous. Ara això és fa obertament per refer mínimament la competitivitat perduda.

      Paul Krugman,
      Premi Nobel d'economia
      Krugman planteja amb tota cruesa, ja fa anys, quina és la nostra realitat econòmica. A no poder davaluar la pesseta (forma encoberta que fa anys permetia als governs de baixar els sous i ens tornavem a situar en un marc més o menys compeitiu- no queda altra opció que baixar-los "de facto". És la única manera de refer la competitivitat. I així s'està fent doncs, la nova reforma laboral facilita la possibilitat que, en lloc de fer un ERO, l'empresa opti per les reduccions salarials.