Rousseau: contra la propietat privada i la democràcia indirecta.

CORCUFF, Philippe (2005): Los grandes pensadores de la política. Alianza Editorial, Madrid 2008

J.J Rousseau

Segons Rousseau hi ha "desigualtats naturals o físiques", de poca importància. En cavi , no són acceptables les desigualtats socials (riquesa, honors, poder...), que tenen el seu orígen bàsicament en l'aparició de la propietat privada:

"El primero que, tras haber cercado un terreno , se le ocurrió decir esto es mío y encontró personas lo bastante simples para creerle, fue el verdadero fundador de la sociedad civil. Cúantos crímenes , guerras, asesinatos, miserias y horrores no habrían ahorrado al género humano quien, arrancando las estacas o rellenando la zanja , hubiera gritado a sus semejantes: ¨guardaos de escuchar a este impostor, estáis perdidos si olvidáis que los frutos son de todos y que la tierra no es de nadie (...)

 La desigualdad  moral, solo autorizada por el dercho positivo, es contraria al derecho natural (...), tal como va manifiestamente en contra la ley de la naturaleza, de qualquier forma que se la defina, el que un niño mande a un anciano, el que un imbécil guíe a un hombre sabio y el que un puñado de gente escupa vacuidades, mientras la multitud hambrineta carece de lo necesario"

ROUSSEAU; J.J (1754): Discurso sobre el orígen  y fundamentos  de la desigualdad entre los hombres.

Segons  Corcuff, Rousseau era partidari de la democràcia directa: " la soberania no puede ser representada por la nisma razón que no puede ser enajenada (...) .Toda ley  que el pueblo en persona no haya ratificado es nula."

ROUSSEAU; J.J (1762):Del contrato social.

Rousseau: contra la propietat privada i la democràcia indirecta.

CORCUFF, Philippe (2005): Los grandes pensadores de la política. Alianza Editorial, Madrid 2008

J.J Rousseau

Segons Rousseau hi ha "desigualtats naturals o físiques", de poca importància. En cavi , no són acceptables les desigualtats socials (riquesa, honors, poder...), que tenen el seu orígen bàsicament en l'aparició de la propietat privada:

"El primero que, tras haber cercado un terreno , se le ocurrió decir esto es mío y encontró personas lo bastante simples para creerle, fue el verdadero fundador de la sociedad civil. Cúantos crímenes , guerras, asesinatos, miserias y horrores no habrían ahorrado al género humano quien, arrancando las estacas o rellenando la zanja , hubiera gritado a sus semejantes: ¨guardaos de escuchar a este impostor, estáis perdidos si olvidáis que los frutos son de todos y que la tierra no es de nadie (...)

 La desigualdad  moral, solo autorizada por el dercho positivo, es contraria al derecho natural (...), tal como va manifiestamente en contra la ley de la naturaleza, de qualquier forma que se la defina, el que un niño mande a un anciano, el que un imbécil guíe a un hombre sabio y el que un puñado de gente escupa vacuidades, mientras la multitud hambrineta carece de lo necesario"

ROUSSEAU; J.J (1754): Discurso sobre el orígen  y fundamentos  de la desigualdad entre los hombres.

Segons  Corcuff, Rousseau era partidari de la democràcia directa: " la soberania no puede ser representada por la nisma razón que no puede ser enajenada (...) .Toda ley  que el pueblo en persona no haya ratificado es nula."

ROUSSEAU; J.J (1762):Del contrato social.

Què és una Constitució? La Constitució espanyola

PÉREZ ROYO, Javier: Momento constituyente originario. 
El País, Madrid, 15/09/2012

Una Constitució és la llei més important d'un país, doncs totes les altres lleis queden subordinades a aquesta primera. Això vol dir que no hi poden haver lleis subordinades que siguin a la vegada superiors.

Congrés de Diputats

Per exemple, es diu que "La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols". (Article 2). L'article 1 diu que  "la sobirania nacional resideix en el pobre espanyol".
Per tant, seria contradictori amb la Constitució una llei de rang inferior (un Estatut d'autonomia, posem per cas) que permetés  la independència de un territori.
L´article 1 comporta  que si una atonomia volgués una separació d'Espanya, caldria un referèndum a tot el territori espanyol i que, per majoría, els espanyols acceptessin  la divisió del país.
Diu Javier Pérez Royo , catedràtic de dret constitucional, "la Constitución española son los artículos 1 y 2. Los 167 restantes artículos, así como las cuatro disposiciones adicionales, las nueve disposiciones transitorias, la disposición derogatoria y la disposición final no son más que desarrollo de las decisiones que se contienen en esos dos primeros artículos".
L'autor afageix que en alguns països un referendum independentista està reconegut legalment i és possible, com a Canadà i Escòcia, però no a EEUU .

http://pda.elpais.com/index.php?module=elp_pdapsp&page=elp_pda_noticia&idNoticia=20120914elpneppol_18.Tes&seccion=pol 

Què és una Constitució? La Constitució espanyola

PÉREZ ROYO, Javier: Momento constituyente originario. 
El País, Madrid, 15/09/2012

Una Constitució és la llei més important d'un país, doncs totes les altres lleis queden subordinades a aquesta primera. Això vol dir que no hi poden haver lleis subordinades que siguin a la vegada superiors.

Congrés de Diputats

Per exemple, es diu que "La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols". (Article 2). L'article 1 diu que  "la sobirania nacional resideix en el pobre espanyol".
Per tant, seria contradictori amb la Constitució una llei de rang inferior (un Estatut d'autonomia, posem per cas) que permetés  la independència de un territori.
L´article 1 comporta  que si una atonomia volgués una separació d'Espanya, caldria un referèndum a tot el territori espanyol i que, per majoría, els espanyols acceptessin  la divisió del país.
Diu Javier Pérez Royo , catedràtic de dret constitucional, "la Constitución española son los artículos 1 y 2. Los 167 restantes artículos, así como las cuatro disposiciones adicionales, las nueve disposiciones transitorias, la disposición derogatoria y la disposición final no son más que desarrollo de las decisiones que se contienen en esos dos primeros artículos".
L'autor afageix que en alguns països un referendum independentista està reconegut legalment i és possible, com a Canadà i Escòcia, però no a EEUU .

http://pda.elpais.com/index.php?module=elp_pdapsp&page=elp_pda_noticia&idNoticia=20120914elpneppol_18.Tes&seccion=pol 

Autoritarisme (Hobbes) i democràcia (Locke, Montesquieu)

CORCUFF, Philippe (2008): Los grandes pensadores de la política.Alianza Editorial, Madrid 2008

Segons Hobbes (1651) el poder absolut del sobirà ve justificat per que "el hombre és un lobo para el hombre", per tant, "la única manera  de crear un poder común, apto para defender a las gentes del ataque de los extranjeros y de los agravios que podrian infringirselos ciudadanos de un mismo país  unos a otros (...) se le da a un hombre o a una asamblea de hombres, por mayoria, el derecho a personificar a todos (...) El soberano de una república (ya se trate de una asamblea o de un indivíduo) no està sujeto a las leyes civles".

Locke és pesimista com Hobbes sobre la naturalesa humana, però creu que els humans no sols hem de defensar la vida i les propietats, si no  que hem de defensar la llibertat. Per aconseguir-ho  cal una pluralitat de poders (el legislatiu i l'executiu), y a més considera que "la tirania, entendida como un ejercicio del poder que viola lo que es el derecho, un poder así, nadie puede tenerlo legalmente."

Montesquieu, també pessimista i  planteja que els diferents poders (ell ja parla de legislatiu, executiu i judicial) es limitin entre ells per així garantir les llibertats.El poder executiu, per exemple, depèn del "dret civil", o sigui, del que avui en diríem el poder judicial.