divendres, 22 de febrer del 2013

L'excessiva regulació, causa de l'atur, segons Ben Bernanke

Desregulació americana versus regulació europea.
Ben Bernanke,
actual president de la
 Rserva Federal d'EEUU,
darrera la imatge de Lincoln
Los cambios económicos a veces provocan desajuste a largo plazo entre las cualificaciones de algunos trabajadores y las vacantes. Por ejemplo, en Estados Unidos la indústria siderúrgica ha entrado en declive con los años, mientras que la informática ha crecido a un rápido ritmo. Lo ideal seria que los trabajadores siderúrgicos que pierden el empleo pudieran encontar otro en la indústria informática. En la práctica, muchos trabajadores siderúrgicos carecen de estudios, la capacidad o el interés necesario para trabajar en la industria informática. Estos tabajadores pueden convertirse een desempleados crónicos
El desempleo estructural puede deberse a características estructurales del mercado de trabajo que son barreras al empleo. Ejemplos son los sindicatos y la legislación sobre el salario mínimo, que mantienen los salarios a un nivel superior al que equilibra el mercado, generando desempleo.
Hay otras muchas reglamentaciones que influyen en el mercado de trabajo, por ejemplo, las reglamentaciones sobre seguridad e higiene y las normas que prohíben la discriminación en la contratación por motivos de raza o sexo. Muchas de estas reglamentaciones son beneficiosas. Sin embargo, en muchos casos, los costes del cumplimiento de las normas puede ser superior a los beneficios. Por otra parte, en la medida en que elevan los costes de los empresarios y reducen la productividad, reducen la productividad, reducen la demanda de trabajo, reduciendo los salarios reales y contribuyen al desempleo.




Por que ha sido alto el desempleo en Europa durante las dos últimas décadas?  Las explicaciones gira en torno al creciente ritmo de globalización y al cambio  tecnológico. Estos dos factores  reducen la demanda de trabajo menos cualificado en relación con la demanda  del trabajo cualificado. En Estados Unidos, la disminución de la demanda ha reducido los salarios de los trabajadores menos cualificados, aumentando la desigualdad   salarial. Pero en Europa occidental es posible que los elevados salarios mínimos,  los convenios colectivos, el generoso seguro de desempleo y otros factores han creado un salario por debajo del cual ni los trabajadores están dispuestos a trabajar ni las empresas pueden contratar a nadie. Al disminuir la productividad de los trabajadores menos cualificados por debajo de ese nivel, a las empresas no les resulta rentable emplear a esos trabajadores, que pasan a engrosar listas de desempleados.


BERNANKE, Ben S;FRANK, R.H  (2007) 
Principios de economía. Mc Graw Hill, Madrid 2007
(p.138)

L'excessiva regulació, causa de l'atur, segons Ben Bernanke

Desregulació americana versus regulació europea.
Ben Bernanke,
actual president de la
 Rserva Federal d'EEUU,
darrera la imatge de Lincoln
Los cambios económicos a veces provocan desajuste a largo plazo entre las cualificaciones de algunos trabajadores y las vacantes. Por ejemplo, en Estados Unidos la indústria siderúrgica ha entrado en declive con los años, mientras que la informática ha crecido a un rápido ritmo. Lo ideal seria que los trabajadores siderúrgicos que pierden el empleo pudieran encontar otro en la indústria informática. En la práctica, muchos trabajadores siderúrgicos carecen de estudios, la capacidad o el interés necesario para trabajar en la industria informática. Estos tabajadores pueden convertirse een desempleados crónicos
El desempleo estructural puede deberse a características estructurales del mercado de trabajo que son barreras al empleo. Ejemplos son los sindicatos y la legislación sobre el salario mínimo, que mantienen los salarios a un nivel superior al que equilibra el mercado, generando desempleo.
Hay otras muchas reglamentaciones que influyen en el mercado de trabajo, por ejemplo, las reglamentaciones sobre seguridad e higiene y las normas que prohíben la discriminación en la contratación por motivos de raza o sexo. Muchas de estas reglamentaciones son beneficiosas. Sin embargo, en muchos casos, los costes del cumplimiento de las normas puede ser superior a los beneficios. Por otra parte, en la medida en que elevan los costes de los empresarios y reducen la productividad, reducen la productividad, reducen la demanda de trabajo, reduciendo los salarios reales y contribuyen al desempleo.




Por que ha sido alto el desempleo en Europa durante las dos últimas décadas?  Las explicaciones gira en torno al creciente ritmo de globalización y al cambio  tecnológico. Estos dos factores  reducen la demanda de trabajo menos cualificado en relación con la demanda  del trabajo cualificado. En Estados Unidos, la disminución de la demanda ha reducido los salarios de los trabajadores menos cualificados, aumentando la desigualdad   salarial. Pero en Europa occidental es posible que los elevados salarios mínimos,  los convenios colectivos, el generoso seguro de desempleo y otros factores han creado un salario por debajo del cual ni los trabajadores están dispuestos a trabajar ni las empresas pueden contratar a nadie. Al disminuir la productividad de los trabajadores menos cualificados por debajo de ese nivel, a las empresas no les resulta rentable emplear a esos trabajadores, que pasan a engrosar listas de desempleados.


BERNANKE, Ben S;FRANK, R.H  (2007) 
Principios de economía. Mc Graw Hill, Madrid 2007
(p.138)

dimecres, 20 de febrer del 2013

Les divises

Revaluació i devaluació d'una moneda
MORELL, Ramon ( 2009). Economia a l'abast. Editorial Fonoll, Juneda 2009. pàg 82
  • La Balça de Pagaments( que inclou la Balança per Compte Corrent) ens diu que si per un país ha exportat molt, augmenta les reserves de divises; si ha importat molt, les disminueïx.
    • Si sóc espanyol i exporto (venc) fruita fresca a EEUU, el client em pagarà amb dólars. aquests dólars aniran al banc central que imprimirà euros i m'els ingressarà al compte corrent. Per tant hi ha un augment de la massa monetaria i, això porta inflació. Per tant cal revaluar la moneda.
    • Si els espanyols comprem més a l'estranger del que venem, el Banc Central anirà perdent dólars o altres divises i caldrà davaluar la moneda per que ens comprin els nostres productes a més bon preu.
PASTOR, Alfred (2011). La ciencia humilde. Ares i Mares, Barcelona 2011
Pàg.199
La productivitat és un factor de prime orde per l'apreciació de la seva moneda
  • Si un país augmenta la seva productivitat, EEUU, per exemple els empresaris poden reduÏr els costos dels productesi abaixar-ne el preu. Per tant, si amb 10 $ es podia comprar un producte, ara es podrà fer amb 8$ i per tant el dolar té més valor.
  • Podem entendre que els europeus demandarien dólars per comprar productes americans, i l'augment de la demanda faria revaluar la moneda.
Com funciona el mercat de divises
  • No té, com la borsa, una localització ni un ens que el reguli (per exemple, la Comissió Nacional del Mercat de Valors)
  • Hi ha bancs (per exemple, el Deuchte Bank, especialitat en mercat de divises.
  • Actualment hi ha entitats i pàgines web que s'ofereixen a particulars per a invertir-hi. Aquests intermediaris també negocien entre elles.
Per què cal teni divises?
Cal que els bancs centrals tingin divises. UN exemple del que comporta no tenir-né seia el Cas del Vietnam, país que creix però que no sempre en disposa i això, es diu, és un inconvenient segons el següent article del El País.
El valor de les monedes
OLIER, Eduardo: Geoeconomia (2011) Pearson (Prentice Hall), Madrid 2012 pàg 58
  • Ja sabem que el valor dee les monedes obeeix a l'oferta i la demanda. SI un país ven molt, com USA, tindrà molta demanda d'aquesta moneda per comprar-ne els seus productes.
  • Ara bé: pot ser que aquest país tingui inflació, per tant, l'encariment de la seva producció provocarà menys compres i per tant menys demanda de la seva moneda.
OLIER, Eduardo: Geoeconomia (2011) Pearson (Prentice Hall), Madrid 2012 pàg 206
"Las divisas tiene estrecha relación con la economía que las sustenta; y por otro lado se referncian entre si por el valor que les da el propio mercado (...) Una divisa serà fuerte y su valor consistente si la economia que lo sustenta lo es. Lo que viene a significar que gran part del circuito monetario se invierte en economía real: infraestructuras, investigación, sanidad, desarrollo de mercados y productos, etc.(...) les divises poden comprar-se al mercat FOREX (...)

Les divises

Revaluació i devaluació d'una moneda
MORELL, Ramon ( 2009). Economia a l'abast. Editorial Fonoll, Juneda 2009. pàg 82
  • La Balça de Pagaments( que inclou la Balança per Compte Corrent) ens diu que si per un país ha exportat molt, augmenta les reserves de divises; si ha importat molt, les disminueïx.
    • Si sóc espanyol i exporto (venc) fruita fresca a EEUU, el client em pagarà amb dólars. aquests dólars aniran al banc central que imprimirà euros i m'els ingressarà al compte corrent. Per tant hi ha un augment de la massa monetaria i, això porta inflació. Per tant cal revaluar la moneda.
    • Si els espanyols comprem més a l'estranger del que venem, el Banc Central anirà perdent dólars o altres divises i caldrà davaluar la moneda per que ens comprin els nostres productes a més bon preu.
PASTOR, Alfred (2011). La ciencia humilde. Ares i Mares, Barcelona 2011
Pàg.199
La productivitat és un factor de prime orde per l'apreciació de la seva moneda
  • Si un país augmenta la seva productivitat, EEUU, per exemple els empresaris poden reduÏr els costos dels productesi abaixar-ne el preu. Per tant, si amb 10 $ es podia comprar un producte, ara es podrà fer amb 8$ i per tant el dolar té més valor.
  • Podem entendre que els europeus demandarien dólars per comprar productes americans, i l'augment de la demanda faria revaluar la moneda.
Com funciona el mercat de divises
  • No té, com la borsa, una localització ni un ens que el reguli (per exemple, la Comissió Nacional del Mercat de Valors)
  • Hi ha bancs (per exemple, el Deuchte Bank, especialitat en mercat de divises.
  • Actualment hi ha entitats i pàgines web que s'ofereixen a particulars per a invertir-hi. Aquests intermediaris també negocien entre elles.
Per què cal teni divises?
Cal que els bancs centrals tingin divises. UN exemple del que comporta no tenir-né seia el Cas del Vietnam, país que creix però que no sempre en disposa i això, es diu, és un inconvenient segons el següent article del El País.
El valor de les monedes
OLIER, Eduardo: Geoeconomia (2011) Pearson (Prentice Hall), Madrid 2012 pàg 58
  • Ja sabem que el valor dee les monedes obeeix a l'oferta i la demanda. SI un país ven molt, com USA, tindrà molta demanda d'aquesta moneda per comprar-ne els seus productes.
  • Ara bé: pot ser que aquest país tingui inflació, per tant, l'encariment de la seva producció provocarà menys compres i per tant menys demanda de la seva moneda.
OLIER, Eduardo: Geoeconomia (2011) Pearson (Prentice Hall), Madrid 2012 pàg 206
"Las divisas tiene estrecha relación con la economía que las sustenta; y por otro lado se referncian entre si por el valor que les da el propio mercado (...) Una divisa serà fuerte y su valor consistente si la economia que lo sustenta lo es. Lo que viene a significar que gran part del circuito monetario se invierte en economía real: infraestructuras, investigación, sanidad, desarrollo de mercados y productos, etc.(...) les divises poden comprar-se al mercat FOREX (...)

La crisi mundial de 1929 ("Crack "del 29)


Mètode 1: compra de títols amb pagament a termini
Un agent de Borsa ofereix a un inversor la proposta de invertir a, per exemple, General Elèctric, empresa que, diuen totes les veus, pujarà molt de valor.
  • L'inversor disposa de 5.000 dòlars per invetir
  • L'agent aconsella invertir-ne 50.000, quantitat que l'inversor no té a l'abast.
  • Si l'inversor,però,  deixa els 5000 dòlars com  fiança, l'agent li permet la compra de 50.000 dòlars en accions.
  • Wall Sreett permet el pagament de les accions a terminis: el de  50.000 acaba al final del trimestre.
  • Es calcula que els 50.000 dòlars  d'accions valdran 70.000  ja el proper més, abans que acabi el trimestre, pronòstic que es complirà:
      • L'inversor vendrà les accions al primer més i obtindrà 20.000 dòlars (70.000-5000=20.000)
      • Per tant, haurà guanyat 20.000 sense posar-hi res a canvi.
  • No ens han d'estranyar aquestes facilitats de pagament. A la nostra crisi immobiliaria, es van permetre venciments d'hipoteques a 50 any. Es considera que una  hipoteca no ha de suposar més del 30% del cost mensual familiar, cosa que tampoc es va complir en moltes ocasions. Es van taxar hipoteques per sobre del seu valor,... 

Mètode 2: compra amb aportacions d'entitats financeres.
  • L'agent esperona a l'accionista a invertir 100.000 dòlars.
  • Ara, l'agent de borsa fa d'intermediari entre l'inversor  i una entitat financera, de la qual n'obté un préstec de 80.000. Sumem 80.000+20.000(de l'anterior operació borsària) , que permeten comprar 1.000.000 de dòlars, en accions.
  • El venciment del préstec també és a terminis.
  • Succeïx com en el cas anterior: es venen les accions abans del venciment del préstec, i sempre amb guanys, degut a l'espiral borsària.
  • L'agent de borsa hi guanya una comissió per cada préstec. Els bancs cobren interessos..


Mètode 3: inversions amb els "trusts"
  • Els bancs començen a pujar els interessos, que passaran del 7-8% al 12.
  • No obstant, la demanda de préstec per a invertir a borsa no afluixa.
  • Mols bancs d'altres països també participen d'aquesta especulació borsària.
  • Alguns treballadors i empresaris deicideixen fins i tot deixar de treballar en lloc d'invertir i comprar més maquinària, expandir-se per altres països o diversificar els negocis.
  • Com que la rendabilitat és del 25%  i no es creaven noves empreses per invertir, es van crear empreses sense cap activitat productiva: sols es dedicaven a invertir en borsa

TRÍAS DE BES, Fernando: El hombre que cambió ssu rosa por un tulipan. Bocket, Ediciones Temas de Hoy, Editorial Planeta, Madrid 2010