Què és una Constitució? La Constitució espanyola

PÉREZ ROYO, Javier: Momento constituyente originario. 
El País, Madrid, 15/09/2012

Una Constitució és la llei més important d'un país, doncs totes les altres lleis queden subordinades a aquesta primera. Això vol dir que no hi poden haver lleis subordinades que siguin a la vegada superiors.

Congrés de Diputats

Per exemple, es diu que "La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols". (Article 2). L'article 1 diu que  "la sobirania nacional resideix en el pobre espanyol".
Per tant, seria contradictori amb la Constitució una llei de rang inferior (un Estatut d'autonomia, posem per cas) que permetés  la independència de un territori.
L´article 1 comporta  que si una atonomia volgués una separació d'Espanya, caldria un referèndum a tot el territori espanyol i que, per majoría, els espanyols acceptessin  la divisió del país.
Diu Javier Pérez Royo , catedràtic de dret constitucional, "la Constitución española son los artículos 1 y 2. Los 167 restantes artículos, así como las cuatro disposiciones adicionales, las nueve disposiciones transitorias, la disposición derogatoria y la disposición final no son más que desarrollo de las decisiones que se contienen en esos dos primeros artículos".
L'autor afageix que en alguns països un referendum independentista està reconegut legalment i és possible, com a Canadà i Escòcia, però no a EEUU .

http://pda.elpais.com/index.php?module=elp_pdapsp&page=elp_pda_noticia&idNoticia=20120914elpneppol_18.Tes&seccion=pol 

Què és una Constitució? La Constitució espanyola

PÉREZ ROYO, Javier: Momento constituyente originario. 
El País, Madrid, 15/09/2012

Una Constitució és la llei més important d'un país, doncs totes les altres lleis queden subordinades a aquesta primera. Això vol dir que no hi poden haver lleis subordinades que siguin a la vegada superiors.

Congrés de Diputats

Per exemple, es diu que "La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols". (Article 2). L'article 1 diu que  "la sobirania nacional resideix en el pobre espanyol".
Per tant, seria contradictori amb la Constitució una llei de rang inferior (un Estatut d'autonomia, posem per cas) que permetés  la independència de un territori.
L´article 1 comporta  que si una atonomia volgués una separació d'Espanya, caldria un referèndum a tot el territori espanyol i que, per majoría, els espanyols acceptessin  la divisió del país.
Diu Javier Pérez Royo , catedràtic de dret constitucional, "la Constitución española son los artículos 1 y 2. Los 167 restantes artículos, así como las cuatro disposiciones adicionales, las nueve disposiciones transitorias, la disposición derogatoria y la disposición final no son más que desarrollo de las decisiones que se contienen en esos dos primeros artículos".
L'autor afageix que en alguns països un referendum independentista està reconegut legalment i és possible, com a Canadà i Escòcia, però no a EEUU .

http://pda.elpais.com/index.php?module=elp_pdapsp&page=elp_pda_noticia&idNoticia=20120914elpneppol_18.Tes&seccion=pol 

Autoritarisme (Hobbes) i democràcia (Locke, Montesquieu)

CORCUFF, Philippe (2008): Los grandes pensadores de la política.Alianza Editorial, Madrid 2008

Segons Hobbes (1651) el poder absolut del sobirà ve justificat per que "el hombre és un lobo para el hombre", per tant, "la única manera  de crear un poder común, apto para defender a las gentes del ataque de los extranjeros y de los agravios que podrian infringirselos ciudadanos de un mismo país  unos a otros (...) se le da a un hombre o a una asamblea de hombres, por mayoria, el derecho a personificar a todos (...) El soberano de una república (ya se trate de una asamblea o de un indivíduo) no està sujeto a las leyes civles".

Locke és pesimista com Hobbes sobre la naturalesa humana, però creu que els humans no sols hem de defensar la vida i les propietats, si no  que hem de defensar la llibertat. Per aconseguir-ho  cal una pluralitat de poders (el legislatiu i l'executiu), y a més considera que "la tirania, entendida como un ejercicio del poder que viola lo que es el derecho, un poder así, nadie puede tenerlo legalmente."

Montesquieu, també pessimista i  planteja que els diferents poders (ell ja parla de legislatiu, executiu i judicial) es limitin entre ells per així garantir les llibertats.El poder executiu, per exemple, depèn del "dret civil", o sigui, del que avui en diríem el poder judicial.

Autoritarisme (Hobbes) i democràcia (Locke, Montesquieu)

CORCUFF, Philippe (2008): Los grandes pensadores de la política.Alianza Editorial, Madrid 2008

Segons Hobbes (1651) el poder absolut del sobirà ve justificat per que "el hombre és un lobo para el hombre", per tant, "la única manera  de crear un poder común, apto para defender a las gentes del ataque de los extranjeros y de los agravios que podrian infringirselos ciudadanos de un mismo país  unos a otros (...) se le da a un hombre o a una asamblea de hombres, por mayoria, el derecho a personificar a todos (...) El soberano de una república (ya se trate de una asamblea o de un indivíduo) no està sujeto a las leyes civles".

Locke és pesimista com Hobbes sobre la naturalesa humana, però creu que els humans no sols hem de defensar la vida i les propietats, si no  que hem de defensar la llibertat. Per aconseguir-ho  cal una pluralitat de poders (el legislatiu i l'executiu), y a més considera que "la tirania, entendida como un ejercicio del poder que viola lo que es el derecho, un poder así, nadie puede tenerlo legalmente."

Montesquieu, també pessimista i  planteja que els diferents poders (ell ja parla de legislatiu, executiu i judicial) es limitin entre ells per així garantir les llibertats.El poder executiu, per exemple, depèn del "dret civil", o sigui, del que avui en diríem el poder judicial.

I si sortíssim de l'euro?

DEHESA,Guillermo: No habrá una ruptura del euro.El País, 19/ 08/2012 (Adaptació)
ALCAIDE, Carmen: El precio de abandonar la moneda única.El País, 19/ 08/2012 (Adaptació)
SOROS, George::La tragedia de la Unión Europea. El País, 9/ 09/2012 (Adaptació).
.
 Segons de la Dehesa, les consequències que tindria aquesta ruptura serien:

Angela Merkel

1. Els estats del nord, especialment Alemanya,  tindrien una apreciació de la seva moneda, que els faria menys competitius al encarir-se els preus de les seves exportacions. 
2. Les monedes dels estats del sud es devaluarien respecte el dolar o l'euro: són països poc competitius i la seva producció es vendria sols si la seva moneda tingués poc valor. Aquesta situació portaria a la inflació i a la pèrdua del poder adquisitiu.
3. La desparació de l'euro comportaria la desaparició del mercat únic, sense barreres arancelàries.
4. Recessió mundial, doncs EEUU representa el 25%  del PIB (Producte Interior, Brut) mundial; l'a zona euro representa el 21% i el conjunt de la UE suposa el 27%. És a dir, les grans economies, afeblides, demanarien menys productes energètics, agraris, etc...Per tant, la demanda, decreixeria.

http://economia.elpais.com/economia/2012/08/17/actualidad/1345206773_671612.html

Segons Alcaide, aquestes podrien ser algunes conseqüències:

1. Els dipòsits bancaris (diners invertits al banc més interessos, que es poden recuperar sols en un determinat termini de temps), accions, plans de pensions, etc...és a dir, tot allò invertit a nivell internacional, perdria valor instantàniament.
2. Quan durant l'época franquista es practicaven les devaluacions, hi havia un empobriment respecte l'exterior, però no es notava per que els preus i els salaris no es movien. Ara, no està gens clar que els comerciants acceptessin la contenció de preus...És imprevisible.
3. El deute públic pendent el tindríem que pagar en euros.

http://economia.elpais.com/economia/2012/08/17/actualidad/1345208152_037754.htm

Segons Soros:

"Si  Alemania saliera y dejara la moneda común en manos de los países deudores, el euro bajaría y la deuda acumulada se depreciaría en consonancia con la divisa. Prácticamente todos los arduos problemas actuales se disiparían. Los países deudores recuperarían la competitividad; su deuda disminuiría en términos reales y, con el control del BCE, la amenaza de suspensión de pagos se disiparía. Sin Alemania, la zona del euro no tendría dificultad para dar el giro de 180 grados para el que, de lo contrario, necesitaría el consentimiento de la Canciller Merkel".

http://elpais.com/elpais/2012/09/06/opinion/1346961403_177822.html