Les divises

Revaluació i devaluació d'una moneda

MORELL, Ramon ( 2009). Economia a l'abast. Editorial Fonoll, Juneda 2009. pàg 82

• La Balça de Pagaments( que inclou la Balança per Compte Corrent) ens diu que si per un país ha exportat molt, augmenta les reserves de divises; si ha importat molt, les disminueïx.
  • Si sóc espanyol i exporto (venc) fruita fresca a EEUU, el client em pagarà amb dólars. aquests dólars aniran al banc central que imprimirà euros i m'els ingressarà al compte corrent. Per tant hi ha un augment de la massa monetaria i, això porta inflació. Per tant cal revaluar la moneda.
  • Si els espanyols comprem més a l'estranger del que venem, el Banc Central anirà perdent dólars o altres divises i caldrà davaluar la moneda per que ens comprin els nostres productes a més bon preu.

PASTOR, Alfred (2011). La ciencia humilde. Ares i Mares, Barcelona 2011

Pàg.199

La productivitat és un factor de prime orde per l'apreciació de la seva moneda

• Si un país augmenta la seva productivitat, EEUU, per exemple els empresaris poden reduÏr els costos dels productesi abaixar-ne el preu. Per tant, si amb 10 $ es podia comprar un producte, ara es podrà fer amb 8$ i per tant el dolar té més valor.
• Podem entendre que els europeus demandarien dólars per comprar productes americans, i l'augment de la demanda faria revaluar la moneda.

Com funciona el mercat de divises

Veure: http://www.elpais.com/articulo/economia/CNMV/alerta/mercados/divisas/elpepieco/20111206elpepieco_10/Tes

• No té, com la borsa, una localització ni un ens que el reguli (per exemple, la Comissió Nacional del Mercat de Valors)
• Hi ha bancs (per exemple, el Deuchte Bank, especialitat en mercat de divises.
• Actualment hi ha entitats i pàgines web que s'ofereixen a particulars per a invertir-hi. Aquests intermediaris també negocien entre elles.

Per què cal teni divises?

Cal que els bancs centrals tingin divises. UN exemple del que comporta no tenir-né seia el Cas del Vietnam, país que creix però que no sempre en disposa i això, es diu, és un inconvenient segons el següent article del El País.

http://www.elpais.com/articulo/empresas/sectores/Vietnam/refugio/fabricante/espanol/elpepueconeg/20120108elpnegemp_6/Tes

El valor de les monedes

OLIER, Eduardo: Geoeconomia (2011) Pearson (Prentice Hall), Madrid 2012 pàg 58

• Ja sabem que el valor dee les monedes obeeix a l'oferta i la demanda. SI un país ven molt, com USA, tindrà molta demanda d'aquesta moneda per comprar-ne els seus productes.
• Ara bé: pot ser que aquest país tingui inflació, per tant, l'encariment de la seva producció provocarà menys compres i per tant menys demanda de la seva moneda.

OLIER, Eduardo: Geoeconomia (2011) Pearson (Prentice Hall), Madrid 2012 pàg 206

"Las divisas tiene estrecha relación con la economía que las sustenta; y por otro lado se referncian entre si por el valor que les da el propio mercado (...) Una divisa serà fuerte y su valor consistente si la economia que lo sustenta lo es. Lo que viene a significar que gran part del circuito monetario se invierte en economía real: infraestructuras, investigación, sanidad, desarrollo de mercados y productos, etc.(...) les divises poden comprar-se al mercat FOREX (...)

Les divises

Revaluació i devaluació d'una moneda

MORELL, Ramon ( 2009). Economia a l'abast. Editorial Fonoll, Juneda 2009. pàg 82

• La Balça de Pagaments( que inclou la Balança per Compte Corrent) ens diu que si per un país ha exportat molt, augmenta les reserves de divises; si ha importat molt, les disminueïx.
  • Si sóc espanyol i exporto (venc) fruita fresca a EEUU, el client em pagarà amb dólars. aquests dólars aniran al banc central que imprimirà euros i m'els ingressarà al compte corrent. Per tant hi ha un augment de la massa monetaria i, això porta inflació. Per tant cal revaluar la moneda.
  • Si els espanyols comprem més a l'estranger del que venem, el Banc Central anirà perdent dólars o altres divises i caldrà davaluar la moneda per que ens comprin els nostres productes a més bon preu.

PASTOR, Alfred (2011). La ciencia humilde. Ares i Mares, Barcelona 2011

Pàg.199

La productivitat és un factor de prime orde per l'apreciació de la seva moneda

• Si un país augmenta la seva productivitat, EEUU, per exemple els empresaris poden reduÏr els costos dels productesi abaixar-ne el preu. Per tant, si amb 10 $ es podia comprar un producte, ara es podrà fer amb 8$ i per tant el dolar té més valor.
• Podem entendre que els europeus demandarien dólars per comprar productes americans, i l'augment de la demanda faria revaluar la moneda.

Com funciona el mercat de divises

Veure: http://www.elpais.com/articulo/economia/CNMV/alerta/mercados/divisas/elpepieco/20111206elpepieco_10/Tes

• No té, com la borsa, una localització ni un ens que el reguli (per exemple, la Comissió Nacional del Mercat de Valors)
• Hi ha bancs (per exemple, el Deuchte Bank, especialitat en mercat de divises.
• Actualment hi ha entitats i pàgines web que s'ofereixen a particulars per a invertir-hi. Aquests intermediaris també negocien entre elles.

Per què cal teni divises?

Cal que els bancs centrals tingin divises. UN exemple del que comporta no tenir-né seia el Cas del Vietnam, país que creix però que no sempre en disposa i això, es diu, és un inconvenient segons el següent article del El País.

http://www.elpais.com/articulo/empresas/sectores/Vietnam/refugio/fabricante/espanol/elpepueconeg/20120108elpnegemp_6/Tes

El valor de les monedes

OLIER, Eduardo: Geoeconomia (2011) Pearson (Prentice Hall), Madrid 2012 pàg 58

• Ja sabem que el valor dee les monedes obeeix a l'oferta i la demanda. SI un país ven molt, com USA, tindrà molta demanda d'aquesta moneda per comprar-ne els seus productes.
• Ara bé: pot ser que aquest país tingui inflació, per tant, l'encariment de la seva producció provocarà menys compres i per tant menys demanda de la seva moneda.

OLIER, Eduardo: Geoeconomia (2011) Pearson (Prentice Hall), Madrid 2012 pàg 206

"Las divisas tiene estrecha relación con la economía que las sustenta; y por otro lado se referncian entre si por el valor que les da el propio mercado (...) Una divisa serà fuerte y su valor consistente si la economia que lo sustenta lo es. Lo que viene a significar que gran part del circuito monetario se invierte en economía real: infraestructuras, investigación, sanidad, desarrollo de mercados y productos, etc.(...) les divises poden comprar-se al mercat FOREX (...)

La crisi mundial de 1929 ("Crack "del 29)

Mètode 1: compra de títols amb pagament a termini
Un agent de Borsa ofereix a un inversor la proposta de invertir a, per exemple, General Elèctric, empresa que, diuen totes les veus, pujarà molt de valor.

• L'inversor disposa de 5.000 dòlars per invetir
• L'agent aconsella invertir-ne 50.000, quantitat que l'inversor no té a l'abast.
• Si l'inversor,però,  deixa els 5000 dòlars com  fiança, l'agent li permet la compra de 50.000 dòlars en accions.
• Wall Sreett permet el pagament de les accions a terminis: el de  50.000 acaba al final del trimestre.
• Es calcula que els 50.000 dòlars  d'accions valdran 70.000  ja el proper més, abans que acabi el trimestre, pronòstic que es complirà:
• L'inversor vendrà les accions al primer més i obtindrà 20.000 dòlars (70.000-5000=20.000)
• Per tant, haurà guanyat 20.000 sense posar-hi res a canvi.
• No ens han d'estranyar aquestes facilitats de pagament. A la nostra crisi immobiliaria, es van permetre venciments d'hipoteques a 50 any. Es considera que una  hipoteca no ha de suposar més del 30% del cost mensual familiar, cosa que tampoc es va complir en moltes ocasions. Es van taxar hipoteques per sobre del seu valor,... 

Mètode 2: compra amb aportacions d'entitats financeres.

• L'agent esperona a l'accionista a invertir 100.000 dòlars.
• Ara, l'agent de borsa fa d'intermediari entre l'inversor  i una entitat financera, de la qual n'obté un préstec de 80.000. Sumem 80.000+20.000(de l'anterior operació borsària) , que permeten comprar 1.000.000 de dòlars, en accions.
• El venciment del préstec també és a terminis.
• Succeïx com en el cas anterior: es venen les accions abans del venciment del préstec, i sempre amb guanys, degut a l'espiral borsària.
• L'agent de borsa hi guanya una comissió per cada préstec. Els bancs cobren interessos..

Mètode 3: inversions amb els "trusts"

• Els bancs començen a pujar els interessos, que passaran del 7-8% al 12.
• No obstant, la demanda de préstec per a invertir a borsa no afluixa.
• Mols bancs d'altres països també participen d'aquesta especulació borsària.
• Alguns treballadors i empresaris deicideixen fins i tot deixar de treballar en lloc d'invertir i comprar més maquinària, expandir-se per altres països o diversificar els negocis.
• Com que la rendabilitat és del 25%  i no es creaven noves empreses per invertir, es van crear empreses sense cap activitat productiva: sols es dedicaven a invertir en borsa

TRÍAS DE BES, Fernando: El hombre que cambió ssu rosa por un tulipan. Bocket, Ediciones Temas de Hoy, Editorial Planeta, Madrid 2010

La crisi mundial de 1929 ("Crack "del 29)

Mètode 1: compra de títols amb pagament a termini
Un agent de Borsa ofereix a un inversor la proposta de invertir a, per exemple, General Elèctric, empresa que, diuen totes les veus, pujarà molt de valor.

• L'inversor disposa de 5.000 dòlars per invetir
• L'agent aconsella invertir-ne 50.000, quantitat que l'inversor no té a l'abast.
• Si l'inversor,però,  deixa els 5000 dòlars com  fiança, l'agent li permet la compra de 50.000 dòlars en accions.
• Wall Sreett permet el pagament de les accions a terminis: el de  50.000 acaba al final del trimestre.
• Es calcula que els 50.000 dòlars  d'accions valdran 70.000  ja el proper més, abans que acabi el trimestre, pronòstic que es complirà:
• L'inversor vendrà les accions al primer més i obtindrà 20.000 dòlars (70.000-5000=20.000)
• Per tant, haurà guanyat 20.000 sense posar-hi res a canvi.
• No ens han d'estranyar aquestes facilitats de pagament. A la nostra crisi immobiliaria, es van permetre venciments d'hipoteques a 50 any. Es considera que una  hipoteca no ha de suposar més del 30% del cost mensual familiar, cosa que tampoc es va complir en moltes ocasions. Es van taxar hipoteques per sobre del seu valor,... 

Mètode 2: compra amb aportacions d'entitats financeres.

• L'agent esperona a l'accionista a invertir 100.000 dòlars.
• Ara, l'agent de borsa fa d'intermediari entre l'inversor  i una entitat financera, de la qual n'obté un préstec de 80.000. Sumem 80.000+20.000(de l'anterior operació borsària) , que permeten comprar 1.000.000 de dòlars, en accions.
• El venciment del préstec també és a terminis.
• Succeïx com en el cas anterior: es venen les accions abans del venciment del préstec, i sempre amb guanys, degut a l'espiral borsària.
• L'agent de borsa hi guanya una comissió per cada préstec. Els bancs cobren interessos..

Mètode 3: inversions amb els "trusts"

• Els bancs començen a pujar els interessos, que passaran del 7-8% al 12.
• No obstant, la demanda de préstec per a invertir a borsa no afluixa.
• Mols bancs d'altres països també participen d'aquesta especulació borsària.
• Alguns treballadors i empresaris deicideixen fins i tot deixar de treballar en lloc d'invertir i comprar més maquinària, expandir-se per altres països o diversificar els negocis.
• Com que la rendabilitat és del 25%  i no es creaven noves empreses per invertir, es van crear empreses sense cap activitat productiva: sols es dedicaven a invertir en borsa

TRÍAS DE BES, Fernando: El hombre que cambió ssu rosa por un tulipan. Bocket, Ediciones Temas de Hoy, Editorial Planeta, Madrid 2010

Plató: la bellesa, la inmortalitat...

Inmortalitat de l'ànima

Plató

Platón (en boca de Sócrates) demuestra la inmortalidad del alma mediante tres argumentos:

1) Argumento de los contrarios: A cada estado sigue su contrario. Al dormirse sigue siempre el despertarse (sino, todo acabaría por estar dormido). Y al morir sigue siempre el revivir (si no, todo acabaría por estar muerto).

2) Argumento de la reminiscencia: tenemos nociones previas (como la de «igual») que no hemos sacado de la experiencia (en la cual jamás hay dos cosas exactamente iguales), sino que las recordamos de antes de haber nacido, cuando nuestra alma conoció lo igual en sí, lo bueno , en sí, lo bello en sí, etc. Luego nuestra alma es preexistene .

3) Argumento de lo visible y lo invisible. Las cosas incorruptibles son invisibles e idénticas a sí mismas, las corruptibles son visibles y variables. El cuerpo se asemeja a estas últimas, el alma a las primeras.


Las almas puras de los filósofos van a hacer compañía a los dioses. Las almas impuras y apegadas al cuerpo, sucias y entremezcladas de materia, vagan como fantasmas hasta volver a encarnarse en otros animales o humanes, según su vicio o virtud. La función de la filosofia estriba precisamente en preparar el alma para la muerte purificándola y separándola del cuerpo.

La bellesa

El Fedro (en griego, Phaidros) es un precioso diálogo sobre la belleza, el amor, el alma y la retórica. El amor es una forma de delirio divino, lo mismo que la adivinación, la poesía. El delirio de amor se explica por la reminiscencia de la forma eterna de la belleza, que vimos antes de nacer. El alma es como un carro tirado por dos caballos alados (uno bueno y otro malo) y conducido por el auriga (la razón). Mientras los caballos tienen alas, el alma vuela más allá del cielo y contempla las formas puras, en especial la forma de la belleza. Cuando las alas se rompen, el alma se cae a la Tierra y se encarna en un cuerpo. Cuando el alma ve en este mundo objetos bellos, recuerda la forma de la belleza que vio en el otro, por lo que experimenta una intensa e inexplicable nostalgia y pasión, una locura o delirio, en que consiste el amor. La presencia del amado excita esta pasión, hace que nos rebroten las alas y que de nuevo podamos volar. Adecuadamente controlado por el auriga, por la razón, el delirio amoroso se transforma en suma sabiduría, en filosofía verdadera, en contemplación de la forma pura de la belleza y, en general, de las formas eternas.

MOSTERÍN, Jesús:

La hélade (2006)

Alianza Editorial, Madrid 2007